Pla d'Assegurances d'explotacions de cultius herbacis extensius, que definixen els béns i rendiments assegurables, condicions tècniques mínimes de cultiu, àmbit d'aplicació, períodes de garantia, dates de subscripció i preus unitaris de l'assegurança 

Orde APA/863/2026, de 3 d'agost, per la qual es definixen els béns i els rendiments assegurables, les condicions tècniques mínimes de cultiu, l'àmbit d'aplicació, els períodes de garantia, les dates de subscripció i els preus unitaris de l'assegurança d'explotacions de cultius herbacis extensius, comprés en el Quaranté Sèptim Pla d'Assegurances Agràries Combinades

Béns assegurables.

1. Són assegurables en este segur, amb cobertura dels riscos indicats en l'annex I, les diferents varietats d'arròs; cereals d'hivern: blat bla, blat dur, tritordeum, espelta, ordi, avena, ségol, triticale, les seues mescles i escaiola; cereals de primavera: dacsa, sorgo, mill, panís i teff; lleguminoses gra: alberjones, garrofes, alfolbes, látiros (guixes i titarros), tramussos, cacauet, cigrons, pésols secs, faves seques, haboncillos, fesols secs, fabes, llentilles, soja, veça i erbs; oleaginoses: gira-sol, colza, lli llavor, càrtam i camelina, destinades a l'obtenció exclusiva de gra o de llavor certificada, la producció de la qual siga susceptible de recol·lecció dins del període de garantia i estiga situada en l'àmbit d'aplicació de l'assegurança

Són assegurables també la palla dels cultius de cereals d'hivern i les instal·lacions de capçal de reg i xarxa de reg en parcel·les, sempre que complisquen les especificacions contingudes en l'annex II.

En els casos de mescles de dos o més espècies de cereals d'hivern en una mateixa parcel·la s'assignarà en la declaració d'assegurança la corresponent a l'espècie majoritària.

En el cas de la faba-granja asturiana (fabes) són produccions assegurables les que procedisquen de parcel·les en monocultiu, entutorades i que figuren en el Registre de parcel·les del Consell Regulador de la Denominació Específica «Faba Asturiana».

En el cultiu de veça es permet incloure un cereal com a tutor, el nombre de plantes del qual no ha de superar el 20 per cent de les plantes per metre quadrat obtingudes per al cultiu de veça.

2. A l'efecte d'aplicació del sinistre mínim indemnitzable i del càlcul de la indemnització per a la garantia a la producció en els mòduls 1 i 2, s'establixen 6 grups de cultius, compostos per les següents espècies:

a) Cereals d'hivern, camelina i lli llavor.

b) Lleguminoses.

c) Colza.

d) Gira-sol i càrtam.

e) Cereals de primavera.

f) Arròs.

3. Són assegurables en l'assegurança complementària, amb cobertura dels riscos de pedra, incendi i riscos excepcionals, les parcel·les de secà acollides als mòduls 1 i 2 que, en el moment de la contractació, tinguen unes esperances reals de producció superiors a les declarades en el segur principal.

4. No són assegurables i, per tant, queden excloses de la cobertura d'estes assegurances, encara que per error hagen pogut ser incloses pel prenedor o assegurat en la declaració del segur, els següents béns:

a) Les produccions de parcel·les destinades a experimentació o assaig, tant de material vegetal com de tècniques o pràctiques culturals.

b) Les produccions destinades a autoconsum situades en «horts familiars».

c) Les produccions de parcel·les destinades a pastures o a l'obtenció de farratge.

d) Les produccions de parcel·les i les instal·lacions que es troben en estat d'abandó.

e) Els cultius de cereals, procedents de l'enterrament i posterior germinació de sements que romanguen en el terreny des de la campanya anterior, s'hagen complementat o no amb noves sements, és a dir, els anomenats rizios, arrisses, etc.

f) Els cultius en parcel·les de nova rompuda. A este efecte, s'entén com a rompuda, la transformació en terra de labor dels terrenys no cultivats. S'inclouen entre estos, els terrenys forestals, els pasturatges i l'erm a pastures.

g) Els cultius en parcel·les amb una profunditat efectiva del sòl inferior als 30 centímetres. S'entén per profunditat efectiva la distància entre la superfície del sòl i l'horitzó més enllà del qual les arrels no poden penetrar.

h) Els cultius en parcel·les de sòls salins o salitrosos, entenent com a tals aquells en què la conductivitat elèctrica de l'extracte de la solució del sòl en el punt de saturació a 25 graus centígrads siga superior a:

• Cigrons, pésols, llentilles, veça i erbs: 8 mmhos/cm.
• Tramussos, faves i haboncillos: 6 mmhos/cm.
• Ordi: 15 mmhos/cm.
• Restants cereals d'hivern, gira-sol, colza i camelina: 10,9 mmhos/cm.

i) Els cultius en parcel·les amb pH. inferior a:

• Tramussos, faves, haboncillos i veces: 4,5.
• Cigrons, pésols, llentilles i erbs: 5,5.

j) Els cultius en parcel·les amb pH. superior a:

• Tramús: 6,8.
• Faves, haboncillos i llentilles: 8.
• Cigrons, pésols, erbs i veça: 9.

k) El cultiu de cigrons en parcel·les que hagen patit atacs de ràbia o fusarium en alguna de les tres últimes campanyes. 

Condicions formals de la declaració d'assegurança.

1. L'agricultor que subscriga este segur haurà d'assegurar la totalitat de les produccions de la mateixa classe que posseïsca dins de l'àmbit d'aplicació, emplenant declaracions d'assegurança distintes per a cada una de les classes que assegure, amb les excepcions indicades.

2. Les parcel·les objecte d'assegurament cultivades per un mateix agricultor, o explotades en comú per entitats associatives agràries, societats mercantils o comunitats de béns es consideren com una sola explotació i hauran d'incloure's obligatòriament, per a cada classe, en una única declaració d'assegurança tenint en compte també les excepcions indicades.

3. Igualment, l'agricultor que subscriga l'assegurança complementària haurà d'assegurar en una mateixa pòlissa la totalitat de les parcel·les en les quals les esperances reals de producció superen el rendiment declarat en el segur principal.

4. Quan les parcel·les assegurades es destinen a la producció de gra de colza per a biocombustible, els agricultors hauran d'haver subscrit un o diversos contractes de compravenda de la producció de les seues parcel·les destinades a este efecte, mantenint-se vigents estos contractes durant el període de garantia de l'assegurança.

5. Elecció de cobertures. L'assegurat, en el moment de formalitzar la declaració d'assegurança, haurà de concretar els següents aspectes relacionats amb els riscos coberts i les condicions de cobertura:

a) Segur principal: Haurà de seleccionar entre les diferents possibilitats especificades en l'annex I, el mòdul d'assegurament que serà aplicable al conjunt de parcel·les de l'explotació de la declaració d'assegurança, de tal manera que totes elles estaran garantides davant els mateixos riscos i disposaran de les mateixes condicions de cobertura. Haurà d'indicar a més si opta per la garantia a la palla i per la garantia a les instal·lacions presents en les parcel·les de l'explotació, havent d'assenyalar per a cada parcel·la individualment les instal·lacions existents en esta.

b) Segur complementari: Les condicions de cobertura per als riscos coberts en l'assegurança complementària seran les mateixes que s'hagen triat per al segur principal.

6. Classes de cultiu. En la subscripció d'este segur i per a acollir-se als seus beneficis, es tindrà en compte que es definixen classes distintes en funció del mòdul d'assegurament que es trie:

a) Mòduls 1 i 2: En els dos mòduls es considera classe única totes les produccions assegurables en cada un d'ells. No obstant això, s'hauran de realitzar declaracions d'assegurança distintes per a cada un dels grups de cultiu següents, podent triar de manera independent el mòdul 1 o el mòdul 2:

1r) Secà: Cereals d'hivern, lleguminoses i oleaginoses (camelina, càrtam, gira-sol i lli llavor).

2n) Secà: Colza.

3r) Regadiu: Cereals d'hivern, lleguminoses i oleaginoses.

4t) Regadiu: Cereals de primavera i arròs.

b) Mòdul P: Es consideren classes distintes totes les produccions assegurables de cada un dels grups de cultiu següents:

1r) Arròs.

2n) Cereals d'hivern.

3r) Cereals de primavera.

4t) Lleguminoses gra.

5é) Oleaginoses.

En conseqüència, l'assegurat que contracte este mòdul haurà d'assegurar tots els béns assegurables de la mateixa classe en una mateixa declaració d'assegurança, devent per tant realitzar una declaració d'assegurança per a cada grup de cultiu.

7. En tots els mòduls d'assegurament tindrà caràcter optatiu:

a) La garantia de les instal·lacions presents en la parcel·la. En cas d'optar per esta garantia hauran d'assegurar-se totes les instal·lacions del mateix tipus que reunisquen les condicions per a ser assegurades.

b) La garantia a la palla de cereals d'hivern. En cas d'optar per esta garantia haurà d'assegurar-se tota la producció de palla de cereals d'hivern.

Per a poder assegurar les instal·lacions i/o la palla és obligatori assegurar el conjunt de la producció de gra.

8. Mancarà de validesa, i no tindrà efecte algun la declaració la prima de la qual no haja sigut pagada pel prenedor de l'assegurança dins del període de subscripció. Per a aquelles declaracions d'assegurança que es formalitzen l'últim dia del període de subscripció de l'assegurança es considerarà com a pagament vàlid el realitzat en el següent dia hàbil al de finalització de la subscripció

Rendiment assegurable. El rendiment a consignar per a cada parcel·la en la declaració d'assegurança haurà d'expressar-se en quilograms de gra per hectàrea, excepte per a la dacsa dolça amb destinació a l'obtenció de panolles, el rendiment de les quals haurà d'expressar-se en quilograms de panolla sencera amb espatas per hectàrea.

L'assegurat determinarà en la declaració de l'assegurança el rendiment unitari corresponent a cada una de les parcel·les que componen la seua explotació, aplicant els següents criteris:

1. Segur principal.

a) Garantia a la producció.

1r) Cultius en secà. Mòduls 1 i 2. L'assegurat haurà d'ajustar la producció en cada parcel·la en funció dels rendiments obtinguts en anys anteriors, de tal mode que la suma de les produccions declarades de les parcel·les entre la suma de les superfícies declarades no supere el rendiment assegurable assignat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació a cada assegurat, per a les diferents espècies, ni siga inferior al 50 per cent del rendiment de referència. S'utilitzaran com a rendiments de referència els continguts en l'annex III d'esta orde. Per a l'escaiola s'aplicarà com a rendiment de referència el 50 per cent del rendiment de l'avena.

A cada assegurat li serà assignat un coeficient de rendiment (CR) per grup de cultiu, d'acord amb els criteris de càlcul del mateix que s'arrepleguen en l'annex IV. Estos CR per grup de cultiu relacionen el rendiment mitjà de la seua explotació amb el rendiment de referència establit per a cada un dels cultius en la zona en què es localitza cada una de les seues parcel·les.

El resultat de l'aplicació d'estos criteris podrà ser consultat en ENESA, i a través de la seua pàgina d'internet www.enesa.es.

Es podrà realitzar revisió de la base de dades d'acord amb el procediment indicat en l'article 6 d'esta orde.

Si el rendiment assegurat superara el rendiment assignat, aquell quedarà automàticament corregit de manera proporcional en totes les parcel·les de l'explotació, tenint-se en compte en l'emissió del rebut de la prima.

2n) Mòduls 1 i 2 per a cultius en regadiu i mòdul P.

L'agricultor podrà fixar lliurement el rendiment a consignar per a cada parcel·la en la declaració d'assegurança, havent de tindre en compte que tal rendiment haurà d'ajustar-se a les esperances reals de producció. Per a la fixació d'este rendiment, s'haurà de considerar, entre altres factors, la mitjana de rendiments obtinguts en els anys anteriors, del còmput dels quals s'eliminaran els de millor i pitjor resultat. Si *Agroseguro no estiguera d'acord amb la producció declarada en algunes parcel·les es corregirà per acord amistós entre les parts. De no produir-se este acord, correspondrà a l'assegurat demostrar els rendiments.

b) Garantia a la palla de cereals d'hivern. Mòduls 1, 2 i P. Quedarà de lliure fixació per l'assegurat el rendiment a consignar en la declaració d'assegurança, havent de tindre en compte que tal rendiment haurà d'ajustar-se a les esperances reals de producció.

2. Segur complementari. Quedarà de lliure fixació per l'assegurat el rendiment a consignar, per a cada parcel·la, en la declaració d'assegurança, havent de tindre en compte que la suma de la producció complementària més la producció declarada en el segur principal haurà d'ajustar-se a les esperances reals de producció.

Àmbit d'aplicació.

1. L'àmbit d'aplicació del segur regulat en esta orde queda definit per les següents condicions:

a) Segur principal: parcel·les cultivades d'arròs, cereals d'hivern, cereals de primavera, lleguminoses gra i oleaginoses, situades en el territori nacional.

b) Segur complementari: parcel·les de secà que hagen sigut incloses en el segur principal en els mòduls 1 i 2 i que, en el moment de la seua contractació, tinguen unes esperances reals de producció superiors a les declarades inicialment en esta assegurança principal.

2. Són assegurables en els mòduls 1 i 2 les explotacions el titular de les quals del segur present al seu nom la Sol·licitud Única d'ajudes de la Unió Europea i en el mòdul P totes les explotacions dedicades al cultiu d'arròs, cereals d'hivern, cereals de primavera, lleguminoses gra i oleaginoses.

Període de garantia.

1. Segur principal:

a) Garantia a la producció.

1r) Inici de garanties: amb la presa d'efecte, una vegada finalitzat el període de carència i mai abans de la sembra o de l'estat fenològic que s'arreplega en l'annex V.

2n) Final de garanties: en la data més primerenca de les següents: En el moment de la recol·lecció. En les dates que s'arrepleguen en l'annex V.

b) Garantia a la palla.

1r) Inici de garanties: amb la presa d'efecte, una vegada finalitzat el període de carència i mai abans de l'espigolat.

2n) Suspensió de garanties. Les garanties se suspendran temporalment en els següents suposats:

A) Quan transcorreguts trenta dies des que va finalitzar la recol·lecció o sega, no es trobe empacada o en gavillas.

B) En qualsevol cas, si el 30 de setembre la palla no es troba recollida en almiares o pallers en tot el territori nacional, excepte en les comunitats autònomes de la Regió de Múrcia, Andalusia i Canàries, en les quals la data límit serà el 15 d'agost. La suspensió de garanties durarà fins que es restablisquen les situacions descrites anteriorment.

3r) Final de garanties: una vegada que la palla estiga emmagatzemada en *almiares o pallers les garanties finalitzaran en la data més primerenca de les següents: El 31 de maig de l'any següent al del final de la contractació de l'assegurança. En tot cas, quan abans d'eixa data, la palla deixe de ser propietat de l'assegurat.

c) Garantia a les instal·lacions.

1r) Inici de garanties: amb la presa d'efecte de l'assegurança.

2n) Final de garanties: en la data més primerenca de les següents: Als dotze mesos des que es van iniciar les garanties. Amb la presa d'efecte de l'assegurança de la campanya següent.

2. Segur complementari per a la garantia a la producció:

a) Inici de garanties: amb la presa d'efecte, mai abans de la nascència normal del cultiu, de la implantació o de l'estat fenològic que figura en l'annex V.

b) Final de garanties: en les mateixes dates que les especificades per al segur principal.

3. Per al risc d'incendi, la collita es garantix en el camp en peus, en gavillas, durant el transport a les eres, en estes i en el trasllat del gra fins als graners, qualsevol que siga el mitjà o vehicle que s'utilitze per al seu trasllat.

4. Per al risc d'incendi dels cultius de dacsa i sorgo les garanties de la pòlissa no finalitzaran amb la recol·lecció, sinó amb la data més pròxima de les següents:

a) Moment en què el producte assegurat passa en propietat a una altra persona física o jurídica, distinta de l'assegurat.

b) El 30 de juny de l'any següent al de la sembra del cultiu.

Període de subscripció. Tenint en compte els períodes de garanties anteriorment indicats i el que s'establix en el vigent Pla d'Assegurances Agràries Combinades, els terminis de subscripció del segur regulat en la present orde seran els següents:

a) Segur principal per a la garantia a la producció i la garantia a la palla:

1r) Cultius de secà i de regadiu (mòduls 1 i 2).

El període de subscripció s'iniciarà l'1 de setembre (excepte per als cereals de primavera i l'arròs que s'iniciarà l'1 de març) i finalitzarà segons cultiu, sistema de cultiu i àmbit en les dates arreplegades en l'annex VI.

2n) Tots els cultius (mòdul P).

El període de subscripció s'iniciarà l'1 de març i finalitzarà segons cultiu, sistema de cultiu i àmbit en les dates arreplegades en l'annex VI.

b) Segur complementari per a la garantia a la producció: El període de subscripció s'iniciarà l'1 de març i finalitzarà segons cultiu i àmbit en les dates arreplegades en l'annex VI.

c) Per als mòduls 1, 2, P i l'assegurança complementària. Si en una declaració d'assegurança existixen parcel·les afectades amb diferents finals de subscripció la formalització de l'assegurança amb inclusió de totes elles haurà d'efectuar-se dins del termini que abans finalitze.

ANNEX I Riscos coberts i mòduls d'assegurament

ANNEX II Característiques mínimes de les instal·lacions

ANNEX III Rendiments de referència màxims assegurables (kg/ha)

ANNEX IV Criteris adoptats per al càlcul dels CR per grup de cultiu a l'efecte de l'assegurança 

ANNEX V Períodes de garantia

ANNEX VI Períodes de subscripció

ANNEX VII 

• VII.1 Preus màxims i mínims de les diferents espècies i varietats
• VII.2 Preus màxims i mínims de les instal·lacions assegurables

+Info