Declaració dels sistemes històrics i tradicionals de regadiu com a Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial
Reial decret 720/2026, de 2 de setembre, pel qual es declaren els sistemes històrics i tradicionals de regadiu com a Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural ImmaterialArticle 1. Declaració com a Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial. Es declaren «Els sistemes històrics i tradicionals de regadiu» com a Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial.
Article 2. Descripció.
1. La present declaració té per objecte la salvaguarda del conjunt de sabers, coneixements, tècniques, pràctiques, formes d'organització social, normes consuetudinàries i mecanismes de transmissió vinculats històricament a l'ús, aprofitament i gestió tradicional de l'aigua per a reg que les comunitats portadores reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural, sota la denominació de «Els sistemes històrics i tradicionals de regadiu». La denominació d'esta manifestació respon a l'àmbit cultural en el qual es desenrotllen i transmeten els elements que la integren i identifica la manifestació objecte d'este reial decret.
La rellevància d'esta manifestació radica igualment en la diversitat de sabers, coneixements i pràctiques que, en els diferents territoris d'Espanya, han donat resposta a les diferents condicions geogràfiques, hidrogràfiques i climàtiques mitjançant formes tradicionals d'ús, aprofitament i gestió de l'aigua per a reg. Esta capacitat d'adaptació ha generat solucions tècniques, organitzatives i consuetudinàries pròpies de cada territori, la transmissió intergeneracional del qual constituïx un dels principals valors culturals d'esta manifestació del Patrimoni Cultural Immaterial.
El reconeixement dels seus valors culturals, ambientals, socials i econòmics, sumats als paisatgístics i estètics, ha portat a la inscripció l'any 2023, per part de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (d'ara en avant, UNESCO), del «Reg tradicional: coneixements, tècnica i organització», en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, com a pràctica productiva viva d'especial rellevància i transcendència internacional, que reproduïx un coneixement acumulat transmés entre generacions de profunda relació entre les comunitats humanes i el seu entorn, i és expressió de la història i identitat compartida entre múltiples països.
No obstant això, malgrat la seua importància i de la resiliència demostrada per les comunitats de regants al llarg dels segles, estos sistemes es troben actualment greument amenaçats, tant en la seua morfologia com en la seua funcionalitat i el seu patrimoni immaterial: la crisi econòmica de l'agricultura tradicional, la pressió urbanística, la intensificació i tecnificació agrària, la despoblació rural, la pèrdua de coneixements ecològics tradicionals i formes de gestió col·lectiva a causa de l'acaparament de la terra, i la gestió de l'aigua en un context d'escassetat hídrica, suposen una pèrdua irreparable, no sols per al desenrotllament sostenible en un context de canvi climàtic, sinó també de patrimoni cultural.
En este context, l'amplitud de la seua implantació territorial, la diversitat de les seues expressions i el significat cultural que revist per a les comunitats, grups i individus portadors, justifiquen la seua consideració unitària com a Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial, de conformitat amb el que es disposa en l'article 12 de la Llei 10/2015, de 26 de maig, per a la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial.
2. La salvaguarda d'esta manifestació s'orienta a afavorir la seua identificació, documentació, investigació, transmissió, promoció i revitalització, de conformitat amb els principis establits en la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, adoptada a París el 17 d'octubre de 2003 en el si de la Conferència General de la UNESCO; així com en la Llei 10/2015, de 26 de maig.
Tot això s'entén sense perjuí de l'exercici de les competències que l'ordenament jurídic atribuïx a les diferents Administracions públiques en els diferents àmbits materials de la seua competència.
3. En tot cas, la present declaració no interferix, altera ni condiciona l'aplicació de la normativa sectorial vigent en matèria d'aigües, medi ambient o agricultura, perquè té per objecte exclusiu la protecció i la salvaguarda dels coneixements, tècniques, pràctiques, usos i sabers tradicionals vinculats als regadius històrics i tradicionals, així com dels mecanismes socials i culturals que garantixen la seua transmissió intergeneracional.
En cap cas la present declaració té per objecte la protecció de les infraestructures hidràuliques, obres, instal·lacions o altres béns materials associats, ni incidix sobre el règim jurídic del domini públic hidràulic, la planificació hidrològica, els drets i obligacions dels usuaris de l'aigua, el règim concessional o qualsevol altra matèria regulada per la legislació d'aigües, que continuarà regint-se íntegrament per la normativa sectorial específica que resulte d'aplicació. Tampoc afecta, en matèria de patrimoni cultural, a les competències que corresponen a les comunitats autònomes per al registre, inventari, protecció i, si és el cas, declaració dels béns materials integrants del patrimoni cultural, sense perjuí de les competències que corresponguen a l'Administració General de l'Estat respecte dels béns de la seua titularitat segons l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol.
Es tracta, en suma, d'una declaració que es limita únicament a reconéixer i salvaguardar el Patrimoni Cultural Immaterial constituït per les pràctiques culturals del reg tradicional, sense alterar el règim jurídic dels béns materials associats, ni incidir en l'exercici de competències sectorials en matèria d'aigües, medi ambient, agricultura o gestió del territori.
Article 3. Descripció complementària. La descripció complementària de la manifestació a què es referix el present reial decret consta en la documentació obrant en l'expedient.